Volver

El Posicionament i el Protocol de Salut Mental del FC Barcelona i la Fundació FC Barcelona, per F. Javier Romeo, reflexions des de dins

9 junio 2026

Etiquetas: , , , , , , , , ,

En implementar un Sistema de Protecció de la Infància sorgeix una pregunta entre els equips i dins de les organitzacions: “Detectarem més casos?”. La resposta és doble. Sí, es detecten més casos (i la preocupació per tenir la capacitat d’atendre’ls tots es real), però no necessàriament de situacions de violència causades pel seu personal (per a alleujament de les persones que coordinen la Protecció de la Infància). Efectivament, si tots els grups professionals tenen més formació i a més existeixen figures i estructures de Protecció de la Infància, és normal que s’identifiquin més circumstàncies preocupants. Aquestes situacions poden referir-se a situacions de violència, però quan està implementat un sistema d’aquestes característiques, no solen ser ocasionades pel seu personal, sinó que estan causades pels iguals o els nens, nenes i adolescents les experimenten en altres espais. Però també poden aparèixer consultes pel que fa a altre tipus de situacions, com ara la salut mental.

Al FC Barcelona i la Fundació FC Barcelona els ha passat precisament això i han pres la decisió més adequada. “Sorgeixen temes de salut mental? Doncs els abordem també, és clar”. Per a mi ha estat un honor acompanyar els seus equips en la presa de decisions i redactar aquestes dues eines clau: el Posicionament i el Protocol de Salut Mental.

Però abans d’explicar aquests materials, una mica d’història. Al 2021 en Espirales Consultoría de Infancia vam començar a treballar amb el FC Barcelona i la Fundació FC Barcelona per l’elaboració i implementació del seu Sistema de Protecció de la Infància, que es va presentar al juny de 2022 (fa ja quatre anys). Per a mi va ser un plaer treballar amb equips tan motivats i tan compromesos amb el benestar i la protecció de tots els nens, nenes i adolescents, i els resultats no van tardar en arribar: la formació i els canals de comunicació van transmetre’s per tota l’organització. Això suposava la millora en pràctiques de la vida quotidiana, per assolir que qualsevol activitat fos un entorn segur i protector, i també va augmentar la detecció, com es pot llegir en les seves memòries d’activitats (a la fi de la seva pàgina oficial de Protecció de la Infància). Curiosament, gairebé no es detecten situacions causades per personal propi, sinó situacions causades per altres nens, nenes o adolescents o per persones alienes a las entitats. I una d’aquestes, que ja estava prevista en el Protocol d’Actuació, va ser l’atenció a temes de salut mental. Així que al 2024, dins un nou encàrrec, vaig començar a treballar amb els seus equips a fi de desenvolupar la part de Salut Mental integrada dins del Sistema de Protecció de la Infància.

Per mi el primer pas va ser consultar, com sempre que puc, la visió d’especialistes, i vaig estar fent grups focals amb nens, nenes i adolescents i amb els diferents perfils professionals que els atenen (des de la pràctica esportiva, l’atenció mèdica i sanitària, la nutrició, l’educació, la Residència La Masia…). La metodologia i els resultats van ser similars als que vaig fer servir en el proces “Escuelas que protegen y cuidan la salud mental” d’Escuelas Católicas de Madrid, amb algunes diferències rellevants. I a partir d’allò es van incorporar els Serveis Mèdics del FC Barcelona al procés, amb reunions puntuals també amb l’equip de Vall d’Hebron Institut de Recerca, que pilota una sèrie de investigacions sobre la salut mental a l’esport i que, com a hospital públic, rebrà gran part de les derivacions.

D’aquesta manera vam arribar a la presentació del Pla Integral de Salut Mental del FC Barcelona i de la Fundació FC Barcelona la setmana passada, amb uns quants elements rellevants, que explico amb el suport visual de cinc fotografies oficials de l’esdeveniment.

 

1) El firme compromís institucional davant un tema que interessa a la societat: la salut mental.

En aquesta foto es pot veure el President interí del FC Barcelona, Rafael Yuste, dirigint-se a un gran públic (més de cent persones provinents del món de l’esport, d’administracions públiques, de l’àmbit social, de l’educació i, és clar, de la salut mental) a l’Auditori 1988 dins de les instal·lacions del Camp Nou. Una convocatòria així, i les seves paraules que van combinar aspectes institucionals i personals, transmet el firme compromís del FC Barcelona i de la Fundació FC Barcelona amb la salut mental, en una aposta a llarg terme per millorar l’atenció a la salut mental dels nens, nenes i adolescents, joves i persones adultes dins dels seus projectes, programes i activitats.

Es poden llegir les notícies oficiales a la pàgina web del FC Barcelona i a la pàgina web de la Fundació FC Barcelona.

 

2) El treball en xarxa, cada equip amb les seves responsabilitats.

A la foto apareix la taula rodona de l’esdeveniment, simbolitzant els diferents elements i processos:

  • El fons institucional amb els colors i l’escut del FC Barcelona que indica el compromís de tota l’organització en aquesta temàtica.
  • La pantalla amb el títol del Pla Integral de Salut Mental per a infants, joves i adults esportistes, emmarcant el contingut.
  • Les persones que vam participar-hi, en forma de taula rodona i de col·laboració, destacant el treball en xarxa. L’explicació de qui és cada persona va d’esquerra a dreta de la fotografia.
  • La periodista Àngels Prieto, guiant la conversa en nom del FC Barcelona, però també en representació de tots els mitjans de comunicació que hi eren presents.
  • El doctor Xavier Corbella, des de la responsabilitat dels Serveis Mèdics del FC Barcelona, com a Cap d’aquests, en la derivació i el triatge dels temes de salut mental.
  • La doctora Marta Segú, com a Directora de la Fundació FC Barcelona, des de la responsabilitat social general de l’entitat, però també des de la implicació en tots els projectes psicosocials i d’integració a través de l’esport, pel seu impacte en tenir cura de la salut mental dels nens, nenes i adolescents amb situacions de desavantatge social.
  • El doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, amb el doble paper del Vall d’Hebron Institut de Recerca en rebre casos, com a hospital públic de referència, i de dur a terme recerques amb el FC Barcelona a fi de conèixer les problemàtiques de salut mental que existeixen actualment en els diferents grups d’esportistes, especialment en els nens, nenes i adolescents.
  • Jo, F. Javier Romeo, com a responsable del desenvolupament de les eines de Salut Mental integrades dins del Sistema de Protecció de la Infància del FC Barcelona des del treball d’Espirales Consultoría de Infancia.
  • L’ex jugador de futbol sala Sergio Lozano, com a representant d’esportistes que han tingut problemes de salut mental, amb un missatge de superació i d’insistència en demanar i acceptar ajuda.

Totes les persones i entitats tenim una part de responsabilitat en d’esforçar-nos des del nostre àmbit i en coordinar-nos amb la resta per a un treball en xarxa que sigui eficaç i que estigui al servei dels nens, nenes i adolescents, i de les seves famílies i tutors legals.

 

3) Un Posicionament que delimita l’enfocament.

El Posicionament sobre la Salut Mental dels nens, nenes i adolescents al FC Barcelona i a la Fundació FC Barcelona presenta de forma resumida l’enfocament general de tot l’abordatge de la salut mental a través de deu idees, que vam comentar en la presentació, com es veu a la foto. En format de text, les idees clau que es desenvolupen més dins del Posicionament són les següents:

  • 1 Una visió integral de la salut mental.
  • 2 Una mirada biopsicosocial.
  • 3 Formació com a professionals.
  • 4 Els temes individuals com a punt de partida.
  • 5 Els temes relacionals com a element d’alarma.
  • 6 Transformació social.
  • 7 Prevenció des de les bases.
  • 8 Actuació amb un abast global.
  • 9 Integració de la salut mental en el Sistema de Protecció de la Infància.
  • 10 Millora continua.

 

4) Un Protocol de Salut Mental que posa en el centre el benestar dels nens, nens i adolescents.

El Protocol sobre la Salut Mental dels nens, nenes i adolescents al FC Barcelona i a la Fundació FC Barcelona descriu totes les actuacions corresponents, des de la prevenció, la detecció, la derivació (inclòs el triatge) i l’acompanyament. Aquesta imatge que es va projectar a la presentació recull l’esquema d’integració del Protocol de Salut Mental (pàgina 13) en el Protocol d’Actuació (del Sistema de Protecció de la Infància) i va servir per a explicar tot el procés, amb un focus especial en las famílies. La majoria de famílies mostren preocupació per la salut mental dels seus nens, nenes i adolescents, i en aquest cas la funció bàsica institucional és verificar que no hi hagi situacions de violència relacionades i donar suport a les figures parentals o als tutors legals. No obstant això, la falta d’actuació per part dels qui haurien de vetllar per aquests temes pot ser considerada negligència (una forma de violència), i en aquest cas caldria activar el Protocol d’Actuació.

 

5) L’alineació que té per darrere un equip molt major.

Aquesta foto recull molt bé la idea tan freqüent en els esports d’alineació d’un equip. D’esquerra a dreta hi som Marta Saula (fisioterapeuta del FC Barcelona) i la resta de persones que apareixem mencionades en fotos anteriors, el doctor Xavier Corbella (Serveis Mèdics del FC Barcelona), la doctora Marta Segú (Directora de la Fundació FC Barcelona), Rafael Yuste (president interí del FC Barcelona), el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga (Vall d’Hebron Institut de Recerca), jo (F. Javier Romeo, llavors en Espirales CI) i Sergio Lozano (ex jugador de futbol sala i defensor de la salut mental a l’esport). Com en tot equip, aquests som els membres que sortim al camp, però darrere hi ha moltes més persones que han estat treballant en aquest projecte, algunes des de fa anys, en especial l’equip de Compliance del FC Barcelona i l’equip de protecció de la Fundació FC Barcelona. Des d’aquí agraeixo les aportacions de totes les persones, les que són més visibles i les que no, perquè sense elles no hauria tirat endavant, o al menys no amb el mateix nivell de qualitat i de detalls.

Per a concloure, espero que aquest pas de abordatge integral dels temes de salut mental en els Sistemes de Protecció de la Infància es vagi estenent a altres organitzacions i altres àmbits, a fi de seguir millorant l’atenció als nens, nenes i adolescents en totes les dimensions de la seva vida.

F. Javier Romeo