La majoria dels conflictes es poden resoldre d'una manera satisfactòria i profitosa per a totes les parts, sempre que es dediquin els recursos i el temps necessaris. Aquesta és la meva experiència personal i professional d'anys aprenent, practicant i transmetent la Comunicació No Violenta. És tan bàsic (que no fàcil) com que es donin les condicions necessàries perquè es produeixi aquesta resolució. Per a mi hi ha diversos elements imprescindibles, que es poden resumir en els següents:

• Una metodologia adequada, que permeti que totes les parts implicades se sentin segures i respectades en els seus drets.
• Professionals amb formació vivencial en mediació i profunda capacitat d'escolta i de “traducció” dels missatges perquè siguin més fàcils d'escoltar per a cada persona.
• Una comunitat que dóna suport als processos restauratius, destinant temps, espais, recursos humans, formació…
• Persones disposades a resoldre els conflictes d'una manera que al final totes les parts se sentin escoltades i que totes les parts surtin satisfetes amb la solució.

Per això per a mi és una alegria compartir els recursos desenvolupats per una àmplia comunitat de persones al barri de Son Gotleu a Palma de Mallorca (Mallorca), ja que recullen com han treballat cada un d'aquests elements.

En aquest vídeo es pot veure com s'han implicat, amb la dinamització del Institut per a la Convivència i el Èxit Escolar (el Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar en castellà) del Govern de les Illes Balears, des del professorat dels centres educatius d'Educació Infantil, de Primària i de Secundària, alumnes i alumnes de totes les edats, les famílies, i també els Serveis Socials, la policia, la universitat i altres grups socials significatius. En un mosaic de veus, ens fem idea de les vivències de la creació d'aquesta xarxa de seguretat en un entorn socialment vulnerable, i veiem alguns dels resultats.

Per a una visió més sistemàtica, hi ha la publicació que recull els aspectes fonamentals. Editada en català, castellà i anglès en el marc d'un projecte europeu amb aquesta temàtica, la Guia Millorem la convivència amb les Pràctiques Restauratives/Guía Mejoramos la convivencia con las Prácticas Restaurativas desenvolupa els aspectes teòrics de les pràctiques restauratives, necessita més dades i proporciona exemples concrets i suggeriments de lectura per a ampliar la informació.

I per aprofundir en els Cercles restauratius, una pràctica de resolució de conflictes amb dimensió social originada en la Comunicació No Violenta, es pot llegir la interessant monografia Justícia i pràctiques restauratives. Els Cercles restauratius i la seva aplicació en diversos àmbits, redactada per Vicenç Rul·lan, un formador al qual tinc el plaer de conèixer, que apareix en el vídeo i en la Guia, i que és membre de la Associació de Justícia i Pràctiques Restauratives de Balears (amb pàgina en castellà i en català, amb diversos recursos més). Una bona introducció, per seguir aprofundint en aquest model en concret. I també es poden veure vídeos (en anglès) a la pàgina web oficial del creador dels Cercles restauratius, Dominic Barter, RestorativeCircles.org.

Els que heu fet alguna formació de comunicació interpersonal amb mi heu vist que sòl esmentar aquest tema de les pràctiques restauratives. Espero que aquests recursos il·lustrin una mica millor el que m'heu sentit i confio que despertin la vostra creativitat i la vostra imaginació per seguir descobrint maneres més eficaces i més profundes de resoldre conflictes en l'entorn educatiu, i en qualsevol altre àmbit.

Javier

la Comunicació No Violenta és una eina molt profunda, que és convenient desenvolupar amb tots els mitjans i a través de tots els canals possibles. Els que heu fet tallers amb mi heu vist la profusió de recursos que utilitzo (visuals, espacials…), entre altres unes cartes que he elaborat artesanalment, i que utilitzo en diversos exercicis.

M'ha alegrat molt amb la recent aparició de les cartes “Konekta FÀCIL”, un recurs molt útil per acompanyar els processos de persones que es recolzen en el visual, especialment nens i nenes. en gat senzilla, una petita empresa que s'està esforçant per portar i crear materials didàctics per a les formacions en Comunicació No Violenta a Espanya, han apostat per llançar aquestes cartes de disseny propi.

Acabo de rebre cartes “Konekta FÀCIL” i m'han agradat molts aspectes. D'una banda, el disseny, amb dibuixos senzills que fan molt assequibles les cartes, amb fons rosa per als sentiments i amb fons blau per a les necessitats (un codi ja universalitzat a la comunitat de Comunicació No Violenta per les Pistes de Ball CNV).

D'altra banda, la forma que tenen de cuidar les paraules: els sentiments estan en masculí i femení, perquè totes les persones ens puguem sentir incloses fàcilment; i les necessitats sovint s'expressen de dues formes complementàries, perquè la persona pugui explorar quina és la paraula que li encaixa més.

A més, afegeixen una sèrie de propostes d'ús (suggeriments de joc), adaptades d'altres fonts amb el seu permís, entre elles el famós “Poker CNV”, que jo utilitzo en tallers d'aprofundiment.

Des d'aquí la meva felicitació a l'equip de gat senzilla per aquest nou recurs. Estic desitjant provar-les en el meu pròxim taller i veure què opinen els que participen. Mentrestant podeu explorar més sobre les cartes a la pàgina web i podeu comprar-les online si us interessen.

Confio que us resultin pràctiques i fàcils per aprofundir en la Comunicació No Violenta.

Javier

Les Pistes de Ball CNV ja han aparegut en la seva versió en castellà, en la qual he col·laborat, i també estan disponibles els vídeos subtitulats en espanyol.

Bridget Belgrave i Gina Lawrie, Formadores Certificades pel Centre per a la Comunicació No Violenta (Centre per a la Comunicació No Violenta, CNVC), van crear fa anys una magnífica eina per ensenyar i practicar la Comunicació No Violenta (CNV). Com elles mateixes expliquen en seva presentació, les Pistes de Ball CNV (NVC Pistes de ball) van sorgir a través d'una sèrie de passos per a facilitar la pràctica de la Comunicació No Violenta amb uns mapes espacials que permeten utilitzar la dimensió corporal per treballar la dimensió emocional, de la manera que es veu en aquest vídeo:

A l'estiu de 2009 vaig tenir el plaer de formar-me amb Gina i de conèixer a Bridget, i a partir d'aquí es va reprendre el treball de traducció i adaptació al castellà, un esforç en què hem col·laborat moltes persones i que jo he coordinat durant un temps. Per això és un plaer difondre una eina tan senzilla i alhora tan profunda, per fi en espanyol, en una versió que hem cuidat per incloure a la major quantitat possible de castellanoparlants.

La meva experiència és que les Pistes de Ball CNV les poden practicar persones amb només uns coneixements inicials de Comunicació No Violenta (de fet jo l'utilitzo de vegades en els tallers introductoris). Fins i tot les persones que no coneixen el procés de Comunicació No Violenta en si (nens, nenes i adolescents, clients en teràpia) poden recórrer fàcilment amb ajuda d'algú més experimentat.

Les Pistes de Ball CNV combinen el visual, el corporal i el lingüístic, de manera que l'experiència es produeix a través de més canals i la vivència és més profunda. I hi ha nou “danses” diferents, amb noms tan suggeridors com “La Dansa dels 13 passos”, “La Dansa d'Integració i Connexió”, “La Dansa de la Ira / Ràbia, la Vergonya i la Depressió”, “La Dansa del Si i del No”, la “Transformar el Mal de les Necessitats No Cobertes a la Bellesa de les Necessitats”.

A més, a 2013 van editar uns vídeos en què expliquen tres d'aquestes danses, en una acurada edició que inclou subtítols en espanyol.

Si voleu comprar les Pistes de Ball CNV en diferents formats (com a descàrrega en PDF, en paper, en versió plastificada…) i els DVD per aprendre amb ells a casa o en grups de pràctica, podeu visitar la seva botiga online, recursos vida.

I si voleu comptar amb mi per provar les Pistes de Ball en sessió individual o en tallers específics, estaré encantat d'acompanyar-vos.

Espero que els agradi.

Javier

Tinc l'honor d'impartir juntament amb el meu coordinadora de Focusing i amiga Isabel Gascón el curs d'introducció al Focusing “Com escoltar el teu cos” (nivell I). En aquest taller treballarem de manera experiencial una forma amable d'acostar-nos des de la dimensió corporal a tot el nostre món interior. Les actituds de respecte i curiositat cap al que trobem marcaran una forma diferent d'estar en presència amb el nostre interior, i també una manera més obert d'apropar-nos al que viuen els nens, nenes i adolescents. Dirigit tant a pares i mares com a professionals de la relació d'ajuda, experimentarem a través d'exercicis vivencials una connexió més autèntica amb la nostra intel·ligència corporalment sentida.

data: divendres 20 de juny de 2014, de 17:30 1 21:30 i dissabte 21 de juny de 2014 de 10:00 1 14:00 i de 16:00 1 20:00.

lloc: Centre Obert de la Fundació Farigola
C / Serrano Nº 136
Madrid

Més informació i inscripcions a la pàgina web del Centre Obert de la Fundació Farigola.

Aquest curs és vàlid per a l'obtenció de la Diplomatura en Focusing del Institut Espanyol d'Focusing comptabilitat, 12 hores del Nivell I.

[Entrada original del 2 de juny de 2014, actualitzada a 21 de juny de 2014, data de finalització del curs.]

Fa uns dies comentava en una entrada del bloc d'Espirals Consultoria d'Infància, on treball els temes de comunicació interpersonal per a famílies i professionals que intervenen amb infants, nenes i adolescents, que de vegades un taller per millorar la comunicació en la família oa l'aula serveix per despertar l'interès, ia part de les introspeccions assolides i les eines apreses, moltes persones demanen més material en què recolzar-se. M'agrada recomanar llibre de Adele Faber i Elaine Mazlish (formadores i mares) amb el suggerent títol Com parlar perquè els seus fills l'escoltin i escoltar perquè els seus fills li parlin, un clàssic de la comunicació amb nens i nenes que va aparèixer en 1980. Durant anys s'ha convertit en un referent de la parentalitat positiva: una escolta empàtica i validadora alhora que es marquen límits i que s'assoleixen acords satisfactoris per a totes les parts implicades.

Inspirat en els tallers que les dues autores realitzaven, el llibre s'estructura al voltant dels següents continguts: Capítol 1. Com ajudar als nens a afrontar els seus sentiments. Capítol 2. Com propiciar la col·laboració. Capítol 3. Alternatives al càstig. Capítol 4. Com estimular l'autonomia. Capítol 5. l'elogi. Capítol 6. Com fugir dels encasellaments. Capítol 7. Recapitulem. A més, en l'última edició de 2013 de la editorial Medici inclou una vista enrere de les autores als aprenentatges i vivències al llarg de més de trenta anys i un entendridor epíleg de Joanna Faber, amb la seva vivència com a filla de l'autora Adele Faber i la seva trobada amb la seva pròpia maternitat.

Des d'una visió positiva de l'ésser humà i de les relacions humanes, el text es basa en raonaments bàsics i en molts exemples, alguns il·lustrats amb vinyetes que són com la vida mateixa, i ofereix contínuament idees per anar posant en pràctica amb els nens i nenes del nostre entorn. Encara que està inicialment orientat a les famílies, es pot utilitzar també en l'àmbit educatiu i social (tot i que les autores tenen altres llibres específics per al tema dels estudis).

I si els vostres fills i filles (o l'alumnat amb el qual treballeu) ja són més grans, podeu mirar també el llibre de les mateixes autores Com parlar perquè els adolescents l'escoltin i com escoltar perquè els adolescents li parlin, que ofereix algunes idees diferents (apropiades per quan tenen més edat) i suggeriments sempre útils, que probablement us facin somriure.

Us desitjo una feliç lectura, i que gaudiu explorant noves formes de comunicació.

Javier

Com a conte a una entrada del bloc d'Espirales Consultoria de Infancia, de la qual sóc soci, entre els propòsits d'any nou, des Espirals Consultoria d'Infància ens hem proposat donar a conèixer eines de prevenció i intervenció en afectivitat, protecció i comunicació interpersonal que estem utilitzant ja amb nens, nenes i adolescents i que recomanem a famílies i professionals. De vegades recomanem eines que tenen molt poc publicat en català, o els textos de referència dels quals són difícils d'obtenir. Aleshores donarem pistes que esperem que siguin orientatives.

No és el cas del enfocament, el procés i la tècnica de l'enfocament corporal, que té abundant bibliografia en castellà. El Focusing és una tècnica desenvolupada per Eugene Gendlin, filòsof experiencial i psicoterapeuta humanista, per desenvolupar conscientment la capacitat de relacionar-nos amb les nostres emocions d'una altra manera. Consisteix (explicat en poques paraules) a utilitzar les referències de les sensacions corporals per treballar les emocions i tot el món interior (creences, missatges interioritzats, pensaments recurrents…). Sóc conscient que explicat així no diu gaire, i és que el Focusing és, bàsicament, experiencial, i per això només es pot comprendre experimentant-ho. Això sí, una vegada provat, la majoria de les persones ho reconeixen com una cosa natural, una cosa que “els ha passat en algun moment”, i amb la tècnica del Focusing aprenem a utilitzar-lo quan volem, i que així no depengui que estiguem amb un especial centrament o capacitat.

Com amb altres tècniques que conec, jo em vaig acostar al Focusing a 2009 pensant en les aplicacions que podia tenir en la intervenció amb nens i nenes, i tanmateix em vaig quedar captivat per les capacitats que em va ajudar a descobrir en mi mateix com a persona i com a professional. Si teniu curiositat per aquesta línia de treball, he preparat dues noves formacions, “Focusing i educació emocional en nens, nenes i adolescents” i “Focusing i prevenció de violència en nens, nenes i adolescents” (ambdues amb reconeixement per a la formació oficial de Focusing, ja que estic reconegut com Entrenador certificat (Entrenador certificat) per L'Institut de Focusing i pel Institut Espanyol d'Focusing).

Així que per obrir-vos la gana us recomano el magnífic llibre de Marta Stapert i Erik Verliefde Focusing amb nens. L'art de comunicar-se amb els nens i els adolescents a l'escola ia casa, publicat per la Editorial Desclée a la col·lecció Amae, amb supervisió de l'edició espanyola de Isabel Gascón i Lucía Ema, formadores de Focusing i bones amigues meves. Escrit per Marta Stapert, una psicoterapeuta infantil i coordinadora de Focusing, i Erik Love, un professor, el llibre és una magnífica introducció al Focusing per a adults, alhora que ofereix activitats i exercicis pràctics per a persones que tenen nens, nenes i adolescents al voltant, no només professionals dels àmbits terapèutic i educatiu, sinó també per a famílies. Els pares i mares que ho han llegit ho han trobat molt útil i pràctic, encara que hi ha alguns exercicis que evidentment milloren molt en un entorn terapèutic.

Espero que us agradi (podeu fer una ullada a part del contingut a la pàgina web de l'editorial).

Javier

Com a consultor d'infància a Espirals Consultoria d'Infància està previst que imparteixi els mòduls de “Educació Afectiva per a la Prevenció de Violència” i “Comunicació Interpersonal per a la Prevenció de Violència” (bases de la Comunicació No Violenta per a professionals de l'Educació Social) dins del curs “El nou educador social: Actualització de competències professionals en Educació Social” organitzat per l'Escola de Formació de Formadors de la Associació Llavor.

dates (dels mòduls): dimarts 1, dimecres 2, dijous 3 i divendres 4 d'octubre de 2013, de 16:00 1 20:30.

lloc: Associació Llavor
Passeig Alberto Palacios Núm. 13
28021 Madrid

Més informació i inscripcions: 91 798 69 55

Descarregar el document del curs “El nou educador social: Actualització de competències professionals en Educació Social”

[Entrada original del 3 de setembre de 2013, actualitzada a 4 d'octubre de 2013, data de finalització dels mòduls.]

Per la seva rellevància per al desenvolupament d'un actitud empàtica cap a les capacitats que tenim totes les persones, independentment de la nostra edat i de les habilitats que haguem desenvolupat, copio aquí el contingut de l'entrada que he publicat en Espirals Consultoria d'Infància, ja que reflecteix una visió molt esperançadora de l'ésser humà.

Des que vaig llegir sobre la teoria de les intel·ligències múltiples, proposta i desenvolupada pel psicòleg Howard Gardner, em va atreure profundament. Aquest psicòleg nord-americà va proposar a 1983 que la intel·ligència no era única (el que mesuren els tests tradicionals són les intel·ligències logicomatemàtica i lingüística), sinó que era múltiple (el nombre ha anat augmentant amb els anys i les investigacions), ia més que cadascuna de les intel·ligències es pot desenvolupar. A partir de llavors ha combinat investigacions amb el desenvolupament de materials pedagògics específics per a una educació més integral, i el seu treball ha estat reconegut per multitud d'institucions, inclòs el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials en 2011.

Begoña Ibarrola, una psicòloga especialitzada en el desenvolupament emocional durant la infància, ens acosta d'una manera amena a les diferents intel·ligències en el seu llibre Contes per descobrir intel·ligències, publicat pel grup SM amb il·lustracions entranyables d'Anne Decis. La història d'un viatge d'un grup de nens i nenes terrestres a Pegasus, on es troben amb altres nens i nenes alienígenes, serveix d'excusa per explorar les intel·ligències lingüístiques (capacitat amb les paraules i l'idioma), lògic-matemàtic (relativa als nombres i a les operacions lògiques), viso-espacial (l'habilitat de manejar dades espacials i visuals, com en les arts gràfiques i en les enginyeries), musical (que té a veure amb la música), corporal-cinestésica (tot el relacionat amb el cos i el moviment), intrapersonal (relatiu a les capacitats d'autoconeixement intern), interpersonal (el que té a veure amb les relacions socials i grupals), naturalista (la sensibilitat cap a la natura) i existencial (la capacitat de reflexionar sobre l'existència i altres temes filosòfics). Cada component de el grup terrestre s'aparella amb un altre de Pegasus i junts exploren la intel·ligència que representen en els diferents contes de el llibre.

Orientat a nens i nenes de Primària (encara que es pot utilitzar a partir dels quatre anys), cada conte ve introduït per una sèrie d'orientacions i suggeriments de treball per a famílies i professionals. Em sembla un recurs molt valuós per explorar amb els nens i nenes les seves diferents capacitats i per posar consciència en desenvolupar-les, a el mateix temps que es fomenta el seu autoconeixement i la seva autoestima. D'altra banda, és un llibre que ajuda a valorar la diversitat a l'evidenciar tot el que aporta cadascuna de les intel·ligències (i poden elaborar què els aporten les seves amistats des de les capacitats de cadascú).

Espero que us agradi tant com a mi.

Àlex Rovira, assessor empresarial, conferenciant i escriptor tant d'assaig com de novel·la, té una visió positiva de l'ésser humà molt pròxima a la que tenim des de la Comunicació No Violenta i el Focusing.

En aquest breu vídeo dóna algunes claus fonamentals del treball amb persones, tant des de la gestió empresarial com per als que intervenim més en el personal i el social. L'expressió clau “Economia de carícies” recull un dels conceptes bàsics que intento transmetre des del meu treball de formació i acompanyament: les persones busquem ser vistes, ser reconegudes, i si no ho aconseguim a través del positiu el busquem a través de trucades d'atenció més desagradables. La clau està en prendre consciència d'això i aprendre a llegir entre línies. A mi això m'ajuda en el meu treball amb adolescents i amb les seves famílies, i és l'eina principal per tendir ponts entre les persones.

Us animo a que veieu el vídeo (diverses vegades, fins i tot, per captar les subtileses) i al fet que reflexioneu sobre com instaurar aquesta economia de carícies en la nostra vida privada, i també en la professional.

Espero que us agradi.

Javier