Text en espanyol – japonès – Cliqueu aquí per llegir en anglès

la Conferència Internacional de Focusing a Cambridge (Regne Unit) al juliol de 2016 segueix donant els seus fruits.

Avui tinc l'honor de presentar la traducció del meu article “Com combinar Focusing i Comunicació No Violenta. Reflectir per obtenir implicacions més profundes” (aparegut en 2014 a el foli. Un diari per enfocar i Teràpia Experiencial) al japonès, amb el suggerent títol “Centrant-se i la intersecció de la comunicació no violenta de - cap a les implicacions més profundes Tell-back -“.

Estafar Madoka Kawahara (cercle Kawahara).

A Cambridge vaig tenir el plaer de conèixer a Madoka Kawahara (cercle Kawahara), psicoterapeuta amb formació en Focusing que havia iniciat la traducció de l'article un temps enrere, i a mako Hikasa (mako Hikasa), renombrada Coordinadora d'Focusing, que es va unir al projecte de traducció en la fase final. Les nostres converses a partir d'aquella trobada van fer que el projecte seguís endavant, i ara hi ha aquesta acurada traducció que està disponible a la pàgina web de l' Associació Japonesa de Focusing (Centrant-se Associació Japó), i que reprodueixo aquí amb el seu permís.

Des d'aquí vull expressar el meu profund agraïment pel seu esforç i dedicació (han estat molts els correus d'anada i tornada per aclarir conceptes i termes) perquè es pugui conèixer aquest aspecte del Focusing entre els nombrosos practicants i professionals de Focusing del Japó.

En profund agraïment,

Javier

japonès

Cambridge 27 Centrant-se Conferència Internacional, que es va celebrar a (Regne Unit)és、S'ha dut a més abundants èxits。

ara、jo、tesi"Intersecció de l'enfocament i la comunicació no violenta - implicacions més profundes cap a Tell-back -"("Diari per enfocar i experimentant la teràpia"el foli. Un diari per enfocar i Teràpia ExperiencialVol. 25, No. 1、2014Em sento honrat de ser publicat l'any) ha estat traduït al japonès。

Madoka Kawahara

a Cambridge、El senyor conseller Madoka Kawahara sotmetre a enfocar la formació de Ja、Hi va haver un feliç trobada amb el coordinador de certificació reconeguda centrant-se Mako Hikasa。perquè、I la Sra Madoka Kawahara ja està treballant en aquesta traducció、I en l'etapa final del projecte、mako HikasaS'ha afegit。Després de la Conferència Internacional、Tingueu en contacte amb nosaltres cap a la traducció completa、llavors ara、La traducció japonesa exacta s'ha completat。és、Japó se centra el lloc web de l'associacióEs pot llegir en。De l'associació、Hem rebut l'autorització de l'enllaç publicat。

Per a mi és un cert entusiasme i el seu esforç interès、profundament Gràcies。Per tal d'aclarir els conceptes i matisos、Sovint es va intercanviar per e-mail。Molts dels formadors d'enfocament certificats i professionals del Japó、A causa de que es converteix en una oportunitat per conèixer aquest aspecte de centrar。

agraïment

Javier

text anglès

La Conferència Internacional Centrant-se 2016 a Cambridge (Regne Unit) manté portant més fruites.

Ara tinc l'honor de presentar el meu article “Centrant-se Crossing i Comunicació No Violenta: Com a reflex d'implicacions més profundes”, que va aparèixer en el foli. Un diari per enfocar i Teràpia Experiencial a 2014, traduïda al japonès amb el títol “Centrant-se i la intersecció de la comunicació no violenta de - cap a les implicacions més profundes Tell-back -“.

Amb Madoka Kawahara (cercle Kawahara).

A Cambridge vaig tenir el plaer de conèixer a Madoka Kawahara (cercle Kawahara), un psicoterapeuta entrenat en Focusing que ja havia començat la traducció fa algun temps, i mako Hikasa (mako Hikasa), un reconegut coordinador d'enfocament que es va unir al projecte en les seves etapes finals. Les converses que vam tenir després d'aquesta trobada han portat a l'obra fins a la seva finalització, i ara tenim aquesta traducció precisa, que està disponible al lloc web de l' Centrant-se Associació Japó (Centrant-se Associació Japó), reprodueix aquí amb permís.

Vull expressar el meu profund agraïment pel seu interès i treball dur –hi ha hagut un munt de correus electrònics per aclarir conceptes i matisos– per fer possible que aquest aspecte de l'enfocament podria ser conegut entre els nombrosos professionals d'enfocament i professionals al Japó.

en agraïment,

Javier

D'Ansembourg, Thomas. Deixa de ser amable; Sigues autèntic! edició il·lustrada. missatger, 2015.

Thomas d'Ansembourg és una referència a nivell internacional en Comunicació No Violenta (i una referència personal per a mi, ja que la meva formació en CNV la vaig començar amb ell i vaig aprofundir amb el seu acompanyament). Ara comparteix la seva profunda comprensió de la naturalesa humana i la seva visió compassiva dels conflictes amb una versió completament il·lustrada (pràcticament en format còmic) del seu primer llibre, Deixa de ser amable; Sigues autèntic!, un èxit de vendes i un recurs inesgotable de reflexió.

En aquest llibret, amb les seves il·lustracions de Alexis Nouailhat, tan senzilles i suggeridores, Thomas d'Ansembourg explica la seva història personal (Capítol 1, “Qui és aquest tipus?”), analitza amb humor i claredat alguns dels problemes bàsics als quals ens enfrontem com a persones (Capítol 2, “Vols sortir de les trampes?”) i proposa “Algunes nocions de Comunicació No Violenta” (Capítol 3) per començar a transformar la nostra consciència (i d'aquesta manera transformar les nostres relacions i les nostres vides), i tanca amb unes encertades “conclusions”.

Amb humor i aparent lleugeresa, aquest llibre ens ajuda posar atenció en la nostra vida, amb més presència i capacitat de transformació. És una alegria que l'Editorial Missatger ho hagi publicat, i es pot veure una mostra de l'índex i algunes il·lustracions en la seva pàgina web.

Espero que us agradi tant com a mi.

Javier

Aquest cap de setmana he tingut l'honor de participar en el I Congrés d'Educació Emocional de Navarra, organitzat per pares Formats. Ha estat un congrés organitzat amb molt d'interès, amb molta cura i una bona dosi de valentia. La meva ponència tractava en concret sobre “Una educació afectiva que protegeix enfront de l'abús sexual”, una de les temàtiques que treball des Espirals Consultoria d'Infància, de la qual sóc soci fundador. Però al final hi va haver una taula rodona amb preguntes per al conjunt de ponents, que vam estar compartint amb la moderació de Sonsoles Echevarren, periodista del Diari de Navarra. Va ser un moment molt interessant, i encara que les preguntes anaven dirigides a cada ponent, al final hi va haver moltes en què vam participar diversos més. En aquest context va sorgir una qüestió molt interessant, “Com fer per escoltar a un nen que es nega a anar-se'n del parc?”. Es van donar respostes interessants i valuoses, i jo vaig aportar la meva contribució: “Escoltant el 'sí’ en el 'no'”.

Rescato doncs en aquest bloc meu article 'Escoltar el “si” al “no”‘, que va aparèixer publicat al número 52 (de gener de 2011) la revista El nostre racó del 0-6, publicada per ACCENT (actualment ja no segueix traient números nous, encara que segueix disponible). En aquest article desenvolupament de manera més àmplia el que vaig argumentar llavors: quan una persona (i un nen o una nena també és una persona) donats “no”, està dient “si” a moltes coses, i si escoltem al missatge complet, podrem generar una connexió més profunda i trobar una solució satisfactòria per a totes les parts. L'article comença així:

Ana, de dos anys i mig, no vol posar-se l'abric per sortir al carrer. José, de quatre anys, no vol baixar del gronxador per anar-se'n a casa. Irene, de cinc anys, no vol anar a dormir. Per què no volen fer aquestes coses que com a adults ens semblen perfectament raonables?

¿I què fem a continuació? ¿Cedim i que facin el que vulguin? Llavors ens sentim malament perquè no estem col·laborant a la seva educació, ia més ens dóna la sensació de deixar de banda el que també volem nosaltres com a persones. ¿Els forcem que facin el que volem? Llavors tenim garantits la discussió i el mal ambient durant una bona estona, i a llarg termini els estem ensenyant que al final l'important és tenir poder o força, i que el diàleg només serveix quan s'és feble. En la meva experiència personal i professional ha un tercer camí, basat en una comunicació més profunda en cadascuna d'aquestes situacions. I una de les habilitats que desenvolupem en els tallers que facilite és la capacitat d'escoltar què diuen “si” els nostres nens i nenes quan diuen “no”.

Descarregar l'article complet “escoltar el “si” al “no”‘

Espero que us resulti interessant.

Javier

El passat cap de setmana del 12 i 13 de setembre de 2015 he tingut el privilegi i el plaer de col·laborar de nou amb Bridget Belgrave. Com ja he comentat en aquesta entrada, vaig conèixer a Bridget Belgrave i a Gina Lawrie, Formadores Certificades pel Centre per a la Comunicació No Violenta (Centre per a la Comunicació No Violenta, CNVC), a 2009 i des d'aquell moment vam començar a treballar en equip per traduir les Pistes de Ball CNV al castellà. Les traduccions completes van veure finalment la llum en 2014, amb uns vídeos il·lustratius que es poden veure aquesta entrada que vaig fer per al seu llançament. la Associació per a la Comunicació No Violenta ha organitzat un seguit de formacions a Madrid, Bilbao i Barcelona durant setembre de 2015, i per a mi ha estat una satisfacció de treballar de nou en equip amb Bridget Belgrave recolzant amb la traducció de l'anglès al castellà i viceversa.

En la preparació del taller he dedicat temps a repassar tots els materials que tinc de les Pistes de Ball CNV i de Bridget en particular. I valorant tots els materials, cadascun amb la seva riquesa, n'hi ha un que segueix sent el meu favorit. de fet, Bridget em va convidar a compartir la meva visió en cert moment del taller, i se m'ha ocorregut fer extensiva la meva recomanació també en aquest bloc.

El material en qüestió està sol en anglès i no té subtítols ni traduccions disponibles, però confio que això no desanimi a acostar-se a ell. “Connectar amb respecte” (“Connecta des del respecte”, traduït literalment al castellà) és un material multimèdia que documenta un projecte que va realitzar Bridget Belgrave a 2004 amb 21 adolescents i joves amb una edat mitjana de disset anys. El projecte es va plantejar com una intervenció per formar nois i noies amb situacions de dificultat social a Comunicació No Violenta, dins el marc d'un taller de creació de ritmes urbans, durant deu setmanes.

Per què el recomano? Aquí va un resum de les meves raons:

• El DVD amb la pel·lícula, de 25 minuts de durada. Recull els moments fonamentals del projecte, gravats tant pels tres formadors com pels propis joves, i editats en col·laboració amb ells. de fet, com s'explica en certa passatge, el fet de visionar sessions anteriors els va ajudar a tots a ser més conscients del seu propi aprenentatge i a aconseguir comportaments que s'adeqüessin millor a les necessitats de tot el món. És un document gràfic que permet posar cares (i sons) a les diferents situacions, i permet imaginar com aplicar-lo en altres contextos.

• El vídeo aquesta complementat amb la segona part del llibre, “Guia de la Pel·lícula” (“Guia per veure la pel·lícula”), en la qual es comenta seqüència per seqüència tot el que passa: cada situació, com s'ensenya la Comunicació No Violenta, els moments de pràctica, els conflictes reals que sorgeixen… D'aquesta manera es comprenen millor la intenció de cada activitat i les dificultats que van sorgir i com es van afrontar.

• I la tercera part del llibre recull el programa complet, les deu setmanes amb tots els seus exercicis detallats i tots els materials maquetats a més (en anglès), a més d'incorporar un CD-ROM amb el fitxer de cada material en PDF llest per imprimir. Evidentment el vídeo no recull tots els exercicis, així que resulta molt útil veure la progressió activitat a activitat, amb la possibilitat de replicar.

• El fet de disposar d'una traducció del que és la Pista de Ball en si l' castellà, amb el títol de “Respecte per Mi, Respecte per a Tu”, dins el paquet complet de Pistes de Ball.
• I la advertència de Bridget Belgrave de no intentar un projecte d'aquest estil sense tenir per una banda una sòlida formació i experiència en Comunicació No Violenta, i d'altra banda un equip educatiu amb certa base de CNV i amb experiència en treball amb adolescents. Jo he fet alguns d'aquests exercicis amb adolescents i joves en risc social a Madrid i va sortir bé, així que estic disponible.

en resum, un material que val la pena veure, llegir, rellegir i posar en pràctica. I que podeu comprar a la seva botiga online, recursos vida.

I si voleu més aclariments, podeu trucar-me al meu telèfon de contacte i vam comentar el que vulgueu.

Espero que aviat puguem tenir més projectes d'aquest estil per aquí!

Javier

“D'acord amb la meva experiència, la pràctica de la Comunicació No Violenta amb els nens petits és més una qüestió del que passa dins meu -de quina manera parlo amb mi mateixa sobre el que està passant amb mi i amb el meu fill- que de negociar. No obstant això, també vull expressar en paraules la meva comprensió del que està passant per tots dos, almenys part del temps, fins i tot si penso que el meu fill no comprèn el llenguatge, ja que m'ajuda a connectar-me amb els sentiments i necessitats de tots dos. això, al seu torn, m'ajuda a calmar-me i a trobar estratègies que probablement funcionin per als dos. També vull parlar en veu alta perquè crec que aquesta és la manera d'adquirir el llenguatge i l'alfabetització emocional.” (Inbal Kashtan, Ser pares des del cor, pàgina 38)

Quan les persones que participen en els meus tallers de comunicació interpersonal tenen fills o filles que estan en la infància o en l'adolescència, o treballen amb aquestes edats, solen plantejar-se “sí, aquesta forma de comunicar-se està molt bé entre adults, però a veure com s'ho dic jo al meu fill / neboda / alumne / fillola…”. Si dóna temps, practiquem la comunicació amb nens i nenes a la formació, encara que sovint només puc indicar suggeriments i possibles exploracions. Ara tenim un nou recurs, que permet portar la comunicació en la família a un altre nivell. No es tracta només de resoldre conflictes (que també), sinó de crear un tipus de connexió més autèntica, més profunda i més poderosa, que prepara els nens i nenes d'una manera més resilient per a la vida.

Amb aquesta sensibilitat Inbal Kashtan escrivia el seu llibre Ser pares des del cor. Compartir els regals de la compassió, la connexió i l'elecció, editat l'any passat en castellà per l'Editorial Acanto. Inbal Kashtan, formadora de Comunicació No Violenta i mare d'un nen, va liderar durant anys el treball de Comunicació No Violenta dins de la família, especialment dels pares i mares cap als seus fills i filles. Inbal va morir al setembre de 2014, però el seu llegat continua en baynvc (una organització que difon la Comunicació No Violenta des de la Badia de San Francisco, Califòrnia, de la qual va ser cofundadora) i en els seus escrits (a més d'aquest llibre, es poden llegir alguns articles seus sobre comunicació a la família en anglès a baynvc). Aquesta entrada de bloc vol ser també un agraïment i un homenatge a la seva vida i la seva obra.

Recomano aquest llibre tant per als que s'acosten per primera vegada a la Comunicació No Violenta com per als que volen aprofundir en la seva pràctica amb nens i nenes. Espero que us agradi.

Javier

La majoria dels conflictes es poden resoldre d'una manera satisfactòria i profitosa per a totes les parts, sempre que es dediquin els recursos i el temps necessaris. Aquesta és la meva experiència personal i professional d'anys aprenent, practicant i transmetent la Comunicació No Violenta. És tan bàsic (que no fàcil) com que es donin les condicions necessàries perquè es produeixi aquesta resolució. Per a mi hi ha diversos elements imprescindibles, que es poden resumir en els següents:

• Una metodologia adequada, que permeti que totes les parts implicades se sentin segures i respectades en els seus drets.
• Professionals amb formació vivencial en mediació i profunda capacitat d'escolta i de “traducció” dels missatges perquè siguin més fàcils d'escoltar per a cada persona.
• Una comunitat que dóna suport als processos restauratius, destinant temps, espais, recursos humans, formació…
• Persones disposades a resoldre els conflictes d'una manera que al final totes les parts se sentin escoltades i que totes les parts surtin satisfetes amb la solució.

Per això per a mi és una alegria compartir els recursos desenvolupats per una àmplia comunitat de persones al barri de Son Gotleu a Palma de Mallorca (Mallorca), ja que recullen com han treballat cada un d'aquests elements.

En aquest vídeo es pot veure com s'han implicat, amb la dinamització del Institut per a la Convivència i el Èxit Escolar (el Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar en castellà) del Govern de les Illes Balears, des del professorat dels centres educatius d'Educació Infantil, de Primària i de Secundària, alumnes i alumnes de totes les edats, les famílies, i també els Serveis Socials, la policia, la universitat i altres grups socials significatius. En un mosaic de veus, ens fem idea de les vivències de la creació d'aquesta xarxa de seguretat en un entorn socialment vulnerable, i veiem alguns dels resultats.

Per a una visió més sistemàtica, hi ha la publicació que recull els aspectes fonamentals. Editada en català, castellà i anglès en el marc d'un projecte europeu amb aquesta temàtica, la Guia Millorem la convivència amb les Pràctiques Restauratives/Guía Mejoramos la convivencia con las Prácticas Restaurativas desenvolupa els aspectes teòrics de les pràctiques restauratives, necessita més dades i proporciona exemples concrets i suggeriments de lectura per a ampliar la informació.

I per aprofundir en els Cercles restauratius, una pràctica de resolució de conflictes amb dimensió social originada en la Comunicació No Violenta, es pot llegir la interessant monografia Justícia i pràctiques restauratives. Els Cercles restauratius i la seva aplicació en diversos àmbits, redactada per Vicenç Rul·lan, un formador al qual tinc el plaer de conèixer, que apareix en el vídeo i en la Guia, i que és membre de la Associació de Justícia i Pràctiques Restauratives de Balears (amb pàgina en castellà i en català, amb diversos recursos més). Una bona introducció, per seguir aprofundint en aquest model en concret. I també es poden veure vídeos (en anglès) a la pàgina web oficial del creador dels Cercles restauratius, Dominic Barter, RestorativeCircles.org.

Els que heu fet alguna formació de comunicació interpersonal amb mi heu vist que sòl esmentar aquest tema de les pràctiques restauratives. Espero que aquests recursos il·lustrin una mica millor el que m'heu sentit i confio que despertin la vostra creativitat i la vostra imaginació per seguir descobrint maneres més eficaces i més profundes de resoldre conflictes en l'entorn educatiu, i en qualsevol altre àmbit.

Javier

Estan sent uns dies molt commovedors entre els que coneixem i practiquem la Comunicació No Violenta. Marshall B. Rosenberg, creador de la Comunicació No Violenta, ha mort el passat 7 de febrer de 2015 a l'edat de 80 anys (celebràvem el seu aniversari fa uns mesos en aquesta entrada), i els que el vam conèixer i també en general els que han après el seu model estem fent una cosa que ens va ensenyar: celebrar els esdeveniments que han cobert les nostres necessitats i permetre'ns passar el dol dels fets que han deixat les nostres necessitats sense satisfer.

Jo vaig tenir el plaer de formar-me amb ell durant els nou dies de la Formació Intensiva Internacional (Entrenament Intensiu Internacional, IIT) de Suïssa al juliol i agost de 2008. D'aquella formació és la foto que tinc amb Marshall i amb la seva dona Valentina, amb el simbolisme afegit de la presència de dos nens i una nena no recognoscibles en el fons, que entronca amb els ànims que em va donar Marshall en el meu treball amb nens, nenes i adolescents (llegir més detalls a l'entrada original).

Durant aquests dies, en què he llegit els diferents missatges i commemoracions que hi ha hagut en la comunitat de la Comunicació No Violenta, també he aprofitat per rellegir els apunts del que vaig viure aquells dies amb ell (i en companyia d'altres formadores i de la resta de participants). I més endavant tocarà rellegir totes les seves obres, com una forma de refrescar i honorar el seu treball.

Marshall Rosenberg va treballar per crear un món més humà, descobrint els aspectes de vida i creixement fins als actes més incomprensibles. La seva frase bàsica és “La violència és una expressió tràgica de necessitats no cobertes”, i el seu mètode, la Comunicació No Violenta, un camí per poder escoltar i reformular les expressions fins a trobar solucions en què totes les parts surtin guanyant.

Per a mi és especialment enriquidor l'èmfasi de Marshall en el canvi social, ell no volia que la Comunicació noviolenta servís perquè la gent es quedés tranquil·la amb la seva vida. El treball comença per l'interior de cada persona, però no es pot quedar aquí, cal que arribi a les diferents estructures (econòmiques, socials, polítiques, educatives…) i que les transformi humanitzant. Com ell mateix ens deia a Suïssa: “La nostra acció s'assembla a la d'algú que veu un nadó caure per una cascada i el salva, i veu un altre i el salva, i veu un altre i el salva… En algun moment serà convenient que aquesta persona es plantegi qui està tirant nadons i pugi a la cascada per evitar-ho”.

A part de la seva obra escrita (més d'una dotzena de llibres, entre ells Comunicació No Violenta. Un llenguatge de vida) i dels vídeos i enregistraments dels seus tallers i de les seves cançons, Marshall deixa constituït el Centre per a la Comunicació No Violenta (Centre per a la Comunicació No Violenta), amb una història de dècades de treball, i que porta funcionant sense ell els últims anys. També deixa a centenars de formadors certificats perquè el seu model se segueixi transmetent amb fidelitat i desenes de milers de practicants que intentem posar una mica de llum en els nostres conflictes diaris. És una cosa per celebrar.

Alhora, seva mort deixa un buit. Saber que ha mort a casa acompanyat per la seva dona Valentina i pels seus fills és un consol menor. Sabem que ja no el veurem representant situacions de conflicte noves, que no escoltarem cap nova cançó, que no escriurà nous llibres. I davant d'això només queda acollir amb compassió el dolor i la tristesa que apareixen.

Només integrant la vivència completa podrem seguir endavant plenament, integrant el rebut de Marshall i buscant, moment a moment, com actualitzar-lo d'una manera enriquidora per a tothom.

En celebració i dol,

Javier

Les Pistes de Ball CNV ja han aparegut en la seva versió en castellà, en la qual he col·laborat, i també estan disponibles els vídeos subtitulats en espanyol.

Bridget Belgrave i Gina Lawrie, Formadores Certificades pel Centre per a la Comunicació No Violenta (Centre per a la Comunicació No Violenta, CNVC), van crear fa anys una magnífica eina per ensenyar i practicar la Comunicació No Violenta (CNV). Com elles mateixes expliquen en seva presentació, les Pistes de Ball CNV (NVC Pistes de ball) van sorgir a través d'una sèrie de passos per a facilitar la pràctica de la Comunicació No Violenta amb uns mapes espacials que permeten utilitzar la dimensió corporal per treballar la dimensió emocional, de la manera que es veu en aquest vídeo:

A l'estiu de 2009 vaig tenir el plaer de formar-me amb Gina i de conèixer a Bridget, i a partir d'aquí es va reprendre el treball de traducció i adaptació al castellà, un esforç en què hem col·laborat moltes persones i que jo he coordinat durant un temps. Per això és un plaer difondre una eina tan senzilla i alhora tan profunda, per fi en espanyol, en una versió que hem cuidat per incloure a la major quantitat possible de castellanoparlants.

La meva experiència és que les Pistes de Ball CNV les poden practicar persones amb només uns coneixements inicials de Comunicació No Violenta (de fet jo l'utilitzo de vegades en els tallers introductoris). Fins i tot les persones que no coneixen el procés de Comunicació No Violenta en si (nens, nenes i adolescents, clients en teràpia) poden recórrer fàcilment amb ajuda d'algú més experimentat.

Les Pistes de Ball CNV combinen el visual, el corporal i el lingüístic, de manera que l'experiència es produeix a través de més canals i la vivència és més profunda. I hi ha nou “danses” diferents, amb noms tan suggeridors com “La Dansa dels 13 passos”, “La Dansa d'Integració i Connexió”, “La Dansa de la Ira / Ràbia, la Vergonya i la Depressió”, “La Dansa del Si i del No”, la “Transformar el Mal de les Necessitats No Cobertes a la Bellesa de les Necessitats”.

A més, a 2013 van editar uns vídeos en què expliquen tres d'aquestes danses, en una acurada edició que inclou subtítols en espanyol.

Si voleu comprar les Pistes de Ball CNV en diferents formats (com a descàrrega en PDF, en paper, en versió plastificada…) i els DVD per aprendre amb ells a casa o en grups de pràctica, podeu visitar la seva botiga online, recursos vida.

I si voleu comptar amb mi per provar les Pistes de Ball en sessió individual o en tallers específics, estaré encantat d'acompanyar-vos.

Espero que els agradi.

Javier

Estic content de compartir aquest article que L'Institut de Focusing ha publicat en el foli. Un diari per enfocar i Teràpia Experiencial, la seva revista acadèmica, en el seu volum 25 de 2014. el meu paper “Cruïlla d'enfocament i Comunicació no violenta. Com a reflex d'implicacions més profundes“ aparegut al principi de 2014 i que acaba de ser publicat digitalment amb accés lliure i format PDF en el lloc web oficial de el foli.

Descarregar l'article en anglès, “Cruïlla d'enfocament i Comunicació no violenta. Com a reflex d'implicacions més profundes”.

Descarregar la versió espanyola de l'article, “Com combinar Focusing i Comunicació Noviolenta. Reflectir per obtenir implicacions més profundes”.

[Actualització novena de febrer de 2017] Descarregar la versió japonesa de l'article, “La intersecció de la focalització i la comunicació no violenta - cap a les implicacions més profundes digui-back”, i llegir el història de la seva traducció (en espanyol) per Madoka Kawahara (cercle Kawahara) i Mako Hikasa (mako Hikasa). Moltes gràcies !!!

Us deixo aquí el resum:

RESUM

Tant l'enfocament i Comunicació no violenta (NVC) es basen en la idea que la gent es penetracions i els seus processos interns tirant endavant quan algunes de les seves paraules es reflecteixen. Reflexió millora la connexió tant amb un mateix i amb el company. I la reflexió porta implicacions més profundes, com aspectes implicats entren en existència i es fan conscients.

malgrat això, enfocament i Comunicació no violenta posar l'accent en que reflecteixen diferents aspectes de la comunicació original. centrant-se segueix sensacions sentides en el cos com una nova manera de crear un nou significat. Comunicació no violenta tracta de trobar l'universal necessitats que estan en el nucli de cada acció humana. enfocament i Comunicació no violenta ha estat creuat de diferents maneres (una revisió breu d'algunes cruïlles s'explora en aquest document). L'enfocament pot ser enriquit mitjançant la introducció d'una nova consciència de les necessitats, especialment quan Inicial. i Comunicació no violenta pot ser millorada per una nova sensibilitat a les expressions originals de la persona -no només tracten de "traduir" tot, sinó també la valoració de llengua habitual com a metàfores.

Quan tots dos processos es combinen i el company / terapeuta reflecteix aspectes d'ambdós nivells de consciència, la persona aconsegueix resultats rellevants com sorgeixen implicacions profundes.

paraules clau: enfocament, Comunicació no violenta (NVC), empatia, reflectir, encreuament.

Per parlants d'espanyol, anar a aquest missatge en espanyol.

Espero que sigui del seu grat i m'encantarà llegir els seus comentaris,

Javier

Amb gran alegria comparteixo aquest article que m'ha publicat L'Institut de Focusing (l'Institut Internacional de Focusing amb seu a Nova York) en el volum 25 corresponent a 2014 de el foli. Un diari per enfocar i Teràpia Experiencial, la seva revista acadèmica oficial. Aparegut en la versió en paper a principis de 2014, el meu article “Cruïlla d'enfocament i Comunicació no violenta. Com a reflex d'implicacions més profundes“ acaba de ser publicat en anglès en accés lliure i gratuït en PDF a la pàgina oficial de el foli.

Descarregar l'article original en anglès, “Cruïlla d'enfocament i Comunicació no violenta. Com a reflex d'implicacions més profundes”.

Descarregar la versió a l'espanyol de l'article “Com combinar Focusing i Comunicació Noviolenta. Reflectir per obtenir implicacions més profundes”.

[actualització del 9 de febrer de 2017] Descarregar la versió en japonès de l'article “La intersecció de la focalització i la comunicació no violenta - cap a les implicacions més profundes digui-back” i veure la història de la seva traducció.

I us deixo també el resum inicial:

RESUM

Tant el Focusing com la comunicació Noviolenta (CNV) estan basats en la idea que les persones obtenim introspeccions i que els nostres processos són posats en pràctica quan se'ns reflecteixen algunes de les nostres paraules. El reflex potencia la connexió de la persona amb si mateixa i amb qui l'acompanya. I el reflex comporta implicacions més profundes en tant que els aspectes implícits s'obren a la seva pròpia existència i són reconeguts de forma conscient.

No obstant això, el Focusing i la comunicació Noviolenta posen l'èmfasi en reflectir aspectes diferents de la comunicació original. El Focusing segueix les sensacions sentides en el cos com una nova forma de crear significat nou. la comunicació Noviolenta intenta trobar les necessitats humanes universals subjacents en cada acció humana. El Focusing i la comunicació Noviolenta s'han combinat (creuat) de diferents maneres (s'explora una breu revisió d'algunes combinacions en aquest article). El Focusing es pot enriquir introduint una nova consciència respecte a les necessitats, especialment en el pas de Preguntar. I la comunicació Noviolenta es pot potenciar amb una nova sensibilitat cap a les expressions originals de la persona -no intentant simplement "traduir" tot, sinó valorant també el llenguatge habitual com un conjunt de metàfores.

Quan tots dos processos es combinen i quan qui escolta com a acompanyant o com a terapeuta reflecteix aspectes d'ambdós nivells de consciència, la persona arriba resultats rellevants a l'emergir implicacions profundes.

paraules clau: enfocament, Comunicació no violenta (NVC) / comunicació Noviolenta (CNV), empatia, reflectir, encreuament/Cruïlla / Combinar.

Per a persones de parla anglesa, anar a aquest bloc en anglès.

Espero que us agradi i estaré encantat de llegir els vostres comentaris,

Javier

actualització a 26 de setembre de 2014:

He tingut l'honor de que la versió en castellà del meu article figuri a la pàgina en espanyol de l'Institut de Focusing de Nova York (L'Institut de Focusing). Moltes gràcies! Moltes gràcies!

actualització a 9 de febrer de 2017:

Molt agraït per la traducció al japonès de Madoka Kawahara (cercle Kawahara) i Mako Hikasa (mako Hikasa). Moltes gràcies !!! Aqui aquesta la història de la seva traducció.