El meu article “Escoltar el 'sí’ en el 'no'” (2011)
14 desembre 2015
etiquetes: CNV, comunicació interpersonal, educació, espirals CI, Els meus publicacions, Per a pares i mares, textos CNV
Aquest cap de setmana he tingut l'honor de participar en el I Congrés d'Educació Emocional de Navarra, organitzat per pares Formats. Ha estat un congrés organitzat amb molt d'interès, amb molta cura i una bona dosi de valentia. La meva ponència tractava en concret sobre “Una educació afectiva que protegeix enfront de l'abús sexual”, una de les temàtiques que treball des Espirals Consultoria d'Infància, de la qual sóc soci fundador. Però al final hi va haver una taula rodona amb preguntes per al conjunt de ponents, que vam estar compartint amb la moderació de Sonsoles Echevarren, periodista del Diari de Navarra. Va ser un moment molt interessant, i encara que les preguntes anaven dirigides a cada ponent, al final hi va haver moltes en què vam participar diversos més. En aquest context va sorgir una qüestió molt interessant, “Com fer per escoltar a un nen que es nega a anar-se'n del parc?”. Es van donar respostes interessants i valuoses, i jo vaig aportar la meva contribució: “Escoltant el 'sí’ en el 'no'”.
Rescato doncs en aquest bloc meu article 'Escoltar el “si” al “no”‘, que va aparèixer publicat al número 52 (de gener de 2011) la revista El nostre racó del 0-6, publicada per ACCENT (actualment ja no segueix traient números nous, encara que segueix disponible). En aquest article desenvolupament de manera més àmplia el que vaig argumentar llavors: quan una persona (i un nen o una nena també és una persona) donats “no”, està dient “si” a moltes coses, i si escoltem al missatge complet, podrem generar una connexió més profunda i trobar una solució satisfactòria per a totes les parts. L'article comença així:
Ana, de dos anys i mig, no vol posar-se l'abric per sortir al carrer. José, de quatre anys, no vol baixar del gronxador per anar-se'n a casa. Irene, de cinc anys, no vol anar a dormir. Per què no volen fer aquestes coses que com a adults ens semblen perfectament raonables?
¿I què fem a continuació? ¿Cedim i que facin el que vulguin? Llavors ens sentim malament perquè no estem col·laborant a la seva educació, ia més ens dóna la sensació de deixar de banda el que també volem nosaltres com a persones. ¿Els forcem que facin el que volem? Llavors tenim garantits la discussió i el mal ambient durant una bona estona, i a llarg termini els estem ensenyant que al final l'important és tenir poder o força, i que el diàleg només serveix quan s'és feble. En la meva experiència personal i professional ha un tercer camí, basat en una comunicació més profunda en cadascuna d'aquestes situacions. I una de les habilitats que desenvolupem en els tallers que facilite és la capacitat d'escoltar què diuen “si” els nostres nens i nenes quan diuen “no”.
Descarregar l'article complet “escoltar el “si” al “no”‘
Espero que us resulti interessant.
Javier