Des d'aquesta entrada vull celebrar que el Premi Nobel de la Pau de 2014 ha estat atorgat a dues persones que defensen els drets dels infants, nenes i adolescents des de la No Violència.

Per a mi ha estat una alegria saber que el van a rebre Kailash Satyarthi, un home indi defensor dels drets dels nens i nenes, especialment dels que treballen, i Malala Yousafzai, una adolescent pakistanesa que ha lluitat pel dret a l'educació dels nens i especialment de les nenes. des el blog d'Espirals Consultoria d'Infància hem fet una entrada específica on donem més detalls dels aspectes que allà ens interessen: el treball per la infància des de la participació. La convido a llegir l'entrada, on donem moltes dades i se'ls pot veure en vídeo a tots dos.

Des d'aquest bloc però vull tractar com aborden tots dos la No Violència. I com ho fan des de la compassió, però també amb gran força. No parlen des de la debilitat ni des de la covardia. Ja deia Gandhi “Entre la violència i la covardia, prefereixo la violència”, i després demostrava que hi havia un camí encara més poderós que les dues, la No Violència. Jo veig això en Kailash i en Malala.

Kailash Satyarthi, a qui vaig tenir l'honor de conèixer fa uns anys en unes jornades sobre els drets de la infància, té un tracte proper, amb molt d'interès pel que fem altres professionals. Ell mateix es considera hereu de la línia de la No Violència de Gandhi, i ha estat coordinador de múltiples esdeveniments tant al seu país com a nivell mundial, gràcies als seus dots d'escolta i d'inclusió de totes les parts implicades. I això no li ha tret força per rescatar nens i nenes treballadors de condicions d'explotació, recolzant-se en les forces policials de l'Índia i arriscant la seva integritat física (ha patit ferides en repetides ocasions i la pèrdua de companys de rescat).

Malala Yousafzai es va fer famosa per iniciar un bloc per defensar el dret a l'educació, especialment a l'educació de les nenes com ella, en una zona del Pakistan ocupada pels Talibans. A conseqüència d'això els Talibans van intentar assassinar-la, però afortunadament ha sobreviscut i segueix formant-se, però ja en el Regne Unit. Malala continua donant conferències, com diu ella, “a favor de l'educació de tots els nens i nenes, inclosos per descomptat els fills i filles dels Talibans”. I comenta al vídeo com en el seu moment, quan estava amenaçada de mort, pensava en com respondre, i com va decidir que no volia prendre la línia de l'agressió perquè llavors es convertiria en el mateix que qui li agredís.

Així que m'ha omplert de satisfacció el reconeixement a dues persones i dues formes de ser diferents (ell home, ella dona; ell adult, ella adolescent; ell indi, ella pakistanès; ell hindú, ella musulmana), que no obstant això estan basades en una mirada compassiva i forta alhora a les realitats humanes, i que porten a compromisos i resultats concrets, pas a pas. De fet ja han expressat l'interès en treballar junts, encara que no es coneixien prèviament.

Deixo aquesta entrada com a celebració, i també com a inspiració. Realment des dels éssers humans que som podem trobar un camí cap a una Connexió Més Autèntica, i a fer passos efectius per a resoldre problemes molt reals i concrets.

Us convido a investigar una mica més sobre Kailash i Malala, i al fet que gaudiu amb l'ànim que poden portar-nos.

Javier

Nota: és interessant saber que hi ha una línia de treball en Focusing des de la comunitat a l'Afganistan i el Pakistan, en les zones que han estat més castigades pels Talibans, per recuperar el teixit social i la connexió a través de les tradicions sufís locals, amb la dimensió extra que aporta el Focusing. No crec que Malala conegui aquest treball, però aquí està una altra inspiració més.