Reprenent el fil de les entrades amb pinzellades de la Conferència Internacional de Focusing que va tenir lloc a Cambridge (Regne Unit) del 20 al 24 de juliol de 2016, el Grup d'Interès de Enfocament del benestar comunitari (Focusing del Benestar Comunitari) va ser per a mi un dels punts més destacats. Va ser una experiència de crear una comunitat de forma compartida mitjançant la escolta, la traducció, les nostres comunitats anteriors i la actitud de Focusing.

Ja han passat alguns mesos, i he estat escrivint sobre les meves experiències (totes les entrades apareixen a l'índex final d'aquesta entrada), i em sorgeix una sensació càlida i tendra quan recordo aquest Grup. Cada matí de la Conferència el conjunt de participants ens uníem a un dels quinze grups d'interès. Aquests eren grups que volien ser un espai obert on compartir punts de vista personals i professionals sobre el Focusing en àmbits específics. A mi em temptaven molts dels títols (hi havia fins i tot un “Grup d'interès sense interès específic”, encara que la broma sona millor en anglès). Jo estic molt satisfet amb la meva elecció, alhora que lamento no ser capaç de dividir-me per haver pogut assistir molts altres…

Grup d'Interès de Community Wellness Focusing a la Conferència Internacional de Cambridge (RU), juliol de 2016.

El Grup d'Interès de Enfocament del benestar comunitari (Focusing del Benestar Comunitari) estava coordinat per Nina Joy Lawrence, Pat Omidian i Heidrun Essler, que van crear l'espai contenidor perquè poguéssim participar-hi i, com ja havien anticipat, per “introduir les habilitats i actituds de Focusing a la nostra vida diària i en grups comunitaris” –fins i tot al nostre propi grup d'interès–. Moltes gràcies!

El primer element va ser la escolta. Vam ser setze participants de sis països diferents (Afganistan, Alemanya, Xina, Espanya, Estats Units i Regne Unit), i no tothom tenia fluïdesa en anglès, així que el primer pas per construir la nostra comunitat va ser assegurar-nos que cadascú podia expressar-se i entendre qualsevol cosa que diguéssim: això va significar que acabem emprant tres idiomes de treball diferents (anglès, xinès i espanyol). El que podria haver estat una càrrega (traduir, per exemple allò que una participant xinesa deia a l'anglès, i per això a l'espanyol, i tot seguit respondre en anglès, i després traduir la resposta al xinès ia l'espanyol, etcètera) es va convertir en un preciós regal: la possibilitat d'escoltar cada persona des d'una actitud profunda de Focusing, fins i tot abans que s'haguessin traduït les paraules. De manera que cultivem una manera d'estar en companyia amb un ritme pausat, un espai on cada persona estava escoltant altres que parlaven en idiomes estrangers i, d'alguna manera, al final, arribem a començar a entendre les experiències de qui parlava abans de la traducció.

La segona experiència, que va ser especialment commovedora per a mi, va ser la traducció en si mateixa. Porto traduint en diferents situacions i entre idiomes diferents més de dues dècades, i molt sovint en entorns professionals (per exemple, traduint formadores de Focusing estrangeres aquí a Espanya). Però per mi traduir una conversa de Focusing sempre suposa un esforç especial, per estar pendent de traduir tant les paraules com l'experiència implícita en aquestes paraules escollides.

Això em va conduir a un altre nivell: el fet d'estar traduint (entre anglès i espanyol, en ambdós sentits) en un grup que jo sentia com una comunitat em va recordar les meves traduccions d'adolescents immigrants per construir grup en una associació que ja no existeix. Quan vaig compartir aquesta experiència doble de, per una banda, satisfacció de poder traduir en un entorn comunitari i, de l'altra, el dol per l'associació desapareguda, altres membres del grup van compartir també sobre comunitats que havien perdut per la seva banda –i com les nostres comunitats anteriors estaven presents i tenien un espai en què estàvem creant–.

Durant aquelles quatre sessions parlem, provem exercicis, comentem… Com vaig compartir a la ronda final de tancament, jo havia arribat al grup amb l'objectiu principal d'obtenir idees, tècniques i exercicis per crear una comunitat que utilitza el Focusing. No obstant això, m'emporto una cosa molt diferent: una actitud de Focusing que afavoreix la presència, que permet que el grup i cadascun dels seus membres puguin parar esment a una qualitat diferent d'estar sentint, una connexió que es conserva des del cos.

Aquests són alguns aprenentatges que es quedaran amb mi durant molt de temps (de fet, ja he visitat Focusing Initiatives International, l'organització que ajuda a difondre el Focusing de Benestar Comunitari, i m'he subscrit a la Llista de debat sobre el benestar de la comunitat, la llista de correu que informa sobre aquest corrent, en anglès), igual que una profunda gratitud cap a les nostres amfitriones ia cada membre del grup. Ara toca “tirar endavant” totes aquestes experiències creant comunitats que tinguin aquestes actituds de Focusing.

Us desitjo als qui em llegiu moltes experiències profundes de construcció de comunitat com aquesta.

F. Javier Romeo Biedma

Nota: La imatge ha estat publicada amb el permís dels membres del grup. No s'ofereixen noms propis per respecte a la seva privadesa, excepte els de les amfitriones-moderadores que van oferir públicament el Grup d'Interès.

Llegiu aquesta publicació en anglès.