“D'acord amb la meva experiència, la pràctica de la Comunicació No Violenta amb els nens petits és més una qüestió del que passa dins meu -de quina manera parlo amb mi mateixa sobre el que està passant amb mi i amb el meu fill- que de negociar. No obstant això, també vull expressar en paraules la meva comprensió del que està passant per tots dos, almenys part del temps, fins i tot si penso que el meu fill no comprèn el llenguatge, ja que m'ajuda a connectar-me amb els sentiments i necessitats de tots dos. això, al seu torn, m'ajuda a calmar-me i a trobar estratègies que probablement funcionin per als dos. També vull parlar en veu alta perquè crec que aquesta és la manera d'adquirir el llenguatge i l'alfabetització emocional.” (Inbal Kashtan, Ser pares des del cor, pàgina 38)

Quan les persones que participen en els meus tallers de comunicació interpersonal tenen fills o filles que estan en la infància o en l'adolescència, o treballen amb aquestes edats, solen plantejar-se “sí, aquesta forma de comunicar-se està molt bé entre adults, però a veure com s'ho dic jo al meu fill / neboda / alumne / fillola…”. Si dóna temps, practiquem la comunicació amb nens i nenes a la formació, encara que sovint només puc indicar suggeriments i possibles exploracions. Ara tenim un nou recurs, que permet portar la comunicació en la família a un altre nivell. No es tracta només de resoldre conflictes (que també), sinó de crear un tipus de connexió més autèntica, més profunda i més poderosa, que prepara els nens i nenes d'una manera més resilient per a la vida.

Amb aquesta sensibilitat Inbal Kashtan escrivia el seu llibre Ser pares des del cor. Compartir els regals de la compassió, la connexió i l'elecció, editat l'any passat en castellà per l'Editorial Acanto. Inbal Kashtan, formadora de Comunicació No Violenta i mare d'un nen, va liderar durant anys el treball de Comunicació No Violenta dins de la família, especialment dels pares i mares cap als seus fills i filles. Inbal va morir al setembre de 2014, però el seu llegat continua en baynvc (una organització que difon la Comunicació No Violenta des de la Badia de San Francisco, Califòrnia, de la qual va ser cofundadora) i en els seus escrits (a més d'aquest llibre, es poden llegir alguns articles seus sobre comunicació a la família en anglès a baynvc). Aquesta entrada de bloc vol ser també un agraïment i un homenatge a la seva vida i la seva obra.

Recomano aquest llibre tant per als que s'acosten per primera vegada a la Comunicació No Violenta com per als que volen aprofundir en la seva pràctica amb nens i nenes. Espero que us agradi.

Javier